Gravació per Esther Formosa i Ovidi Montllor
http://youtu.be/jVkembFT_-I?t=4m5s
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
Vocabulari
doll: raig d'aigua. carena: biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent. destre: hàbil, expert, en un art, en un ofici... cleda: llar, casa pairal. jóc: anar a dormir. miríades: un nombre inmens.
Comentari
Significat:
En aquest poema, Joan Salvat-Papasseit transmet tranquil.litat a la natura. Al llarg del poema l'autor ens fa imaginar diferents escenes d'una paisatge com si es tractés d'una quadre. El poema està dividit en tres parts, tres estrofes que cadascuna d'elles expresa una escena diferent.
En la primera observem la tranquil.litat, amb la nit, la natura, un paisatge pacífic amb molta harmonia. També hi són presents un amo amb el seu gos, que expresen fidelitat i poc desprès ell amb la seva estimada expresant-nos fidelitat i amor.
En la segona estrofa ens trobem amb una escena sobre el vent, les plantes, els rumors sobre l'amor, on dóna la sensació de que hi ha una metàfora, com si l'autor volgués unir l'èsser humà amb la natura, tractant els romanins com si fossins dones fent safreig.
En la tercera estrofa trobem que la nit és pura i la lluna ha arribat al punt més alt i està en el seu màxim esplendor. És una escena romàntica on els enamorats es besen mentre la lluna els contempla. I el poema acaba amb la anàfora i amb un altre vers que dóna la sensació que seria una quarta estrofa que l'autor no ha pogut acabar i així s'entèn el perquè del títol.
Tema:
El tema principal és la natura, el poema ens mostra una imatge nocturna en el camp i on la natura és a punt d'anar a dormir i quedarà un ambient tranquil.
Estructura:
- Aquest poema està format per tres estrofes. Les quals tenen una estructura mètrica aparentment regular, on predomina el vers de 12 (6+6) i de 10 síl.labes. En la primera estrofa trobem la següent estructura: 10, 12(6+6), 10, 10, 12(6+6), 12(6+6), 6, 8. En la segona estrofa trobem: 10, 6, 10, 12(6+6), 12(6+6), 6 12(6+6), 6. I finalment a la tercera estrofa predomina el vers hexasíl.lab: 10, 12(6+6), 12(6+6), 12(6+6), 6 12(6+6), 6, 6, 12(6+6).
- La estructura d'aquest poema està formada per tres estrofes amb una escena diferent a cadascun. La primera està formada per 7 versos, la segona per 8 i la tercera per 9.
Recursos expressius:
Un dels recursos expressius que utilitza és la clara anàfora que es repeteix en el primer vers de les tres estrofes, "Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre".
Els versos expressen tranquil.litat i són de forma equilibrada.
La tècnica que utilitza és japonesa anomenada "Haiku".
A cada vers l'autor expressa una escena en el paisatge nocturn, ajudant-te a tenir una imatge més clara del missatge del poema.
Conclusió:
Aquest poema dóna sensació de tranquil.litat, un quadre amb un paisatge nocturn a la natura. Amb el seu estil "Haiku" dóna la sensació de com si ho estiguessis veient.
Colette Nina i Ariadna Vila
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
Vocabulari
doll: raig d'aigua. carena: biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent. destre: hàbil, expert, en un art, en un ofici... cleda: llar, casa pairal. jóc: anar a dormir. miríades: un nombre inmens.
Comentari
Significat:
En aquest poema, Joan Salvat-Papasseit transmet tranquil.litat a la natura. Al llarg del poema l'autor ens fa imaginar diferents escenes d'una paisatge com si es tractés d'una quadre. El poema està dividit en tres parts, tres estrofes que cadascuna d'elles expresa una escena diferent.
En la primera observem la tranquil.litat, amb la nit, la natura, un paisatge pacífic amb molta harmonia. També hi són presents un amo amb el seu gos, que expresen fidelitat i poc desprès ell amb la seva estimada expresant-nos fidelitat i amor.
En la segona estrofa ens trobem amb una escena sobre el vent, les plantes, els rumors sobre l'amor, on dóna la sensació de que hi ha una metàfora, com si l'autor volgués unir l'èsser humà amb la natura, tractant els romanins com si fossins dones fent safreig.
En la tercera estrofa trobem que la nit és pura i la lluna ha arribat al punt més alt i està en el seu màxim esplendor. És una escena romàntica on els enamorats es besen mentre la lluna els contempla. I el poema acaba amb la anàfora i amb un altre vers que dóna la sensació que seria una quarta estrofa que l'autor no ha pogut acabar i així s'entèn el perquè del títol.
Tema:
El tema principal és la natura, el poema ens mostra una imatge nocturna en el camp i on la natura és a punt d'anar a dormir i quedarà un ambient tranquil.
Estructura:
- Aquest poema està format per tres estrofes. Les quals tenen una estructura mètrica aparentment regular, on predomina el vers de 12 (6+6) i de 10 síl.labes. En la primera estrofa trobem la següent estructura: 10, 12(6+6), 10, 10, 12(6+6), 12(6+6), 6, 8. En la segona estrofa trobem: 10, 6, 10, 12(6+6), 12(6+6), 6 12(6+6), 6. I finalment a la tercera estrofa predomina el vers hexasíl.lab: 10, 12(6+6), 12(6+6), 12(6+6), 6 12(6+6), 6, 6, 12(6+6).
- La estructura d'aquest poema està formada per tres estrofes amb una escena diferent a cadascun. La primera està formada per 7 versos, la segona per 8 i la tercera per 9.
Recursos expressius:
Un dels recursos expressius que utilitza és la clara anàfora que es repeteix en el primer vers de les tres estrofes, "Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre".
Els versos expressen tranquil.litat i són de forma equilibrada.
La tècnica que utilitza és japonesa anomenada "Haiku".
A cada vers l'autor expressa una escena en el paisatge nocturn, ajudant-te a tenir una imatge més clara del missatge del poema.
Conclusió:
Aquest poema dóna sensació de tranquil.litat, un quadre amb un paisatge nocturn a la natura. Amb el seu estil "Haiku" dóna la sensació de com si ho estiguessis veient.
Colette Nina i Ariadna Vila
