que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
........................i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.
--------------------Joan Salvat-Papasseit--------------------
Art major, versos decasíl·labs. Versos apariats de rima consonant.
Eix temàtic i motius secundaris: L’autor parla de transmetre l’amor a través de les besades
Estructura temàtica: lineal, es poden extreure versos mantenint el seu significat, emmarcada perquè reprén al final el tema inicial i el completa.
Clímax poemàtic: introducció principal al títol i als primers versos.
Veus del poeta: segona persona, presència del destinatari textualitzat. Hi ha un “tu” apòstrofe -persona o objecte invocat- i un “tu” espill –el desdoblament del “jo” poètic-, reflex del poeta.
Dinamisme expressiu positiu: narra una sèrie d’accions, i abunden els verbs, substantius i oracions curtes.
- Estructura dinàmica, amb sentit rítmic i una temàtica interessant. Conté el tòpic del Carpe Diem o disfruta de la vida, de l'amor físic.
