Aigua avall baixava una rosa
cel amunt volava un ocelli la flor besava una onada
que d'una abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
queien els pètals, nua la flor
tot piulant volia salvar-la
però les espines punxaven el vol.
Els amors que no oblidaré
són aquells que no vaig tenir
si pogués, només, somiar
que una ona em pogués estimar.
Era el mar més gran que recordo
un planea de peixos i sal
i la flor per més que estudiava
la seva bellesa no aprenia a nedar.
Els amors que no oblidaré
són aquells que no vaig tenir
si pogués, només, somiar
que una ona em pogués segrestar.
