Aquí està la història mai explicada de la repressió, dels jocs del 92Lletra: Joan Domingo
de com van canviar la vida de tot un poble amb la tortura,
fent callar la gent activa enviant joves a la presó
I si ets català, ja pots tremolar, com que ets rebel, cap a la model
amb capa i tricorni, i tots fent-se l’orni, torna el garrot vil de la guardia civil
I la premsa calla, tururú és una vergonya, tururú
Tapa les tortures, tururú ai quins malparits
I els polítics callen, tururú en Garzón actua, tururú
Quanta impunitat, tururú per raó d’Estat
Ella és la vigila, qui insulta i qui agredeix
a cops de porra i pistola d’aquí li ve el seu poder
Ella té molt poder, Ella té molt poder,
la policia és poderosa, la policia té molt poder
I es varen fer manis, i no van poder
programes de ràdio, i no van poder
Actes solidaris, i no van poder
Denúncies macabres, i no van poder
Passant així, les olimpíades tanquil·les van silenciar tota reivindicació
tapaven les estelades i les pancartes que els molestaven
El Freedom for catalonia van censurar-lo a tot el món
I al final, Portant Espanya a judici, fou condemnat, pel tribunal d’Estrasburg
no varen poder tornar tota l’alegria dels qui patiren, no no!
però va servir de lliçó pels que mai tindran perdó
Música: Peret
