Guillermina Motta, Josep Maria Mainat i Toni Cruz
Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra
enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma
a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus
el qui és al mig el mal entoma
ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dóna per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n'ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriós,
era un cabdill de bona jeia
el compte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada...
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra
enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma
a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus
el qui és al mig el mal entoma
ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dóna per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n'ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriós,
era un cabdill de bona jeia
el compte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada...