Cap a futbol
(Delfí Abella)
El dilluns cara a la feina,
calibrem els resultats.
Desprès llegim, sense treva,
comentaris a grapats.
Discutim bé la jugada
del primer a l'últim gol
i tots a fi de setmana
pensem com un home sol:
Cap a futbol,
cada diumenge,
cap a futbol.
Com sardines a la llauna
disfrutem, que prou se'ns nota,
veient vint-i-dos ganàpies
disputant-se una pilota.
Cridem per animar els de casa,
amb fort i unànime udol,
ha de guanyar l'equip propi
tant si es vol com si no es vol.
Cap a futbol,
un dia i altre,
cap a futbol.
El senyor vestit de negre
que corre pel mig del camp
és blanc de tots els dicteris,
atreu sempre un aïrat clam:
"Curt de vista, mala bèstia,
animal, talòs, mussol,
orellut, ximple, borratxo,
que ens has anul·lat un gol!"
Cap a futbol,
que és un joc d'homes,
cap a futbol.
Si el nostre equip perd la Lliga,
gran pessimisme local,
si la selecció no guanya
tothom trist, que bé s'ho val.
Els diaris busquen les causes
entre grans crespons de dol.
A la picota els culpables;
traïdors, la afició no vol.
Cap a futbol,
que hi va la vida,
cap a futbol.
La massa és galvanitzada
d'un noble deler esportiu.
Què seria de nosaltres
si el futbol no fos ben viu?
Vindria la decadència,
se'ns apagaria el sol,
vindrien neguits inútils
i misèries en estol.
Cap a futbol,
poble no et paris,
cap a futbol.
Cap a futbol.
