Ara que arriba la primaveraLletra: Joan Domingo
la meva al·lèrgia és la pitjor
quan a l’armari guardes la bufanda
per treure’n el banyador
Em passa al veure aquella arracada
tan alegre al melic
i la roba interior insinuada
o aquell escot tan atrevit
Ai xiqueta, quin estrès…
Ai xiqueta, no puc més…
La primavera, m’ha pujat al cap
i els seus aires, m’han ben trastocat
ai xiqueta, em tens segrestat
només veure’t, per tu perdo el cap
No puc estar-me a la terrasseta
no hi ha treva, ni descans
quan et veig amb la faldilla estreta
i samarreta de tirants
Però realment el què a mi em provoca
el què a mi em posa malalt
és veure’t amb aquelles set-vetes
i el somriure habitual
Música: Ricard Carles
Arranjaments: Terratombats
Hi intervenen: Marc Poch (calaix), Guillem Farrés (percussió), Carles Carpio (guitarra), Ricard Carles (veu principal i guitarra), Pau Sabaté (veus), Oriol Aluja (piano), Albert Ferrés (baix) Raimon Marimon (trompeta i veus), Albert Cirera (saxo tenor).