Si tens el cor gran,
deixa’m entrar-hi un instant
Tu podries fer-me un dolç favor, oh noia,
Mai no he rebrotat, la mentida de la veritat,
Oh noia deixa’m restar amb tu.
Fes-me un llit albat,
Per reposar el cap cansat,
Vull explicar-te les meves penes, noia
I abans de marxar, els cabells deixat anar,
Oh noia deixa’m restar amb tu.
Sento un aire trist,
Que em rosega els cinc sentits
No saps quan he voltat, sense nord, oh noia
Creua’t al meu camí, i abans del matí
Oh noia deixa’m restar amb tu.
Marxaré tot sol, amb el primer raig de sol
Qui sap cap on aniré després, oh noia,
T’estimaré tant, en un sol instant,
Oh noia deixa’m restar amb tu.
Potser ploraré, si et recordo temps després
Alguns vespres tristos, estic sol, oh noia
Potser tornaré, dalt del tren al teu recés
Oh noia, deixa’m restar amb tu.
