T. Edmonson. Adap.: J. Soler Amigó
He d’ajustar la meva veu que us vull cantar i que m’escolteu
Que com les flors moren en va
hi ha massa plors sense explicar
En quin món visc de guerra i dol al bat del risc
d’ennegrir el sol
Tenim la clau d’un món daurat, encès de pau i llibertat
Quan serà obert aquest país, pas del desert al paradís,
He d’ajustar la meva veu que us vull cantar i que m’escolteu
Que com les flors moren en va
hi ha massa plors sense explicar
En quin món visc de guerra i dol al bat del risc
d’ennegrir el sol
Tenim la clau d’un món daurat, encès de pau i llibertat
Quan serà obert aquest país, pas del desert al paradís,
Cantant de jorn pensant de nit, d’aquest retorn seré agraït
