No ploris mes noieta, noieta
I aixeca el teu cap, noieta,
No ploris mes ni pensis
Que s’ha mort el teu company.
Que no se’n dugui el vent la força
Que en el teu cos ha quedat
Fes del seu gest el teu gest
Res no ha acabat
Gira els ulls, gira els ulls al voltant,
No et quedis aturada.
Lluita amb fe, lluita amb fe pel company,
Que va morir a l’albada.
No tindrà creus noieta, noieta,
Ni flors als seus peus, noeta,
Ni sobre blanca pedra el seu nou hi haurà escrit
I és per això que ara et dic: no ploris
Que amb el plor arriba l’oblit
Cull la seva eina si pots,
Posa-hi delit
