AUTOR: Poal Aragall / J. Ribas
Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida
Si em volguessis estimar
ma il.lusió fora complida.
I viuría tant content
que em mon rostre s’hi veuria
la llum del agraiment
i a tothora cantaria
una cançó pels teus rulls
que jo mateix et faría,
una cançó pels teus ulls,
perqué enmig de tants esculls
ells fossin la meva guía.
Rosó, Rosó, llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no em desfacis ma il.lusió
Presoner en tot moment
de la teva veu clara
que allunya els mals pensaments,
i a mon cor tant sols ampara.
Perquè és tendre i és suau
i és un doll de poesia
que s’assembla en el cel blau
i al cor em dóna alegria.
Perqué jo en soc presoner
un dia i un altre dia
i és que mi trobo tant bé,
Roser, la meva Roser,
vulguis fer-me companyia.
Rosó, Rosó, llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no em desfacis ma il.lusió
Rosó, Rosó, llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no em desfacis ma il.lusió
