A tu, que n’ets lluny, de la mar i del cel
A tu que en el fons de la terra i l’infern
Has trobat, la senyal d’una fe sense fi
I d’un Deu ple d’amor i d’un Deu que a la vida
Ens senyala el camí
I jo que tinc por de la vida i la mort
I jo que no se ni d’on vinc ni allà on vaig
Ara et vull demanar que no em tanquis els ulls
I que em miris com soc
Que com tu també vull
D’il·lusió omplir-me el cor.
I tu que ja mai demanes el perquè
I tu que ja mai sents engoixa per res
No tens dret a ignorar
La meva soledat pensa que jo com tu
Pensa que jo com tu vull tenir eternitat.
