Al cel brillaven milers d’estrelles
Era la pasqua l’hermosa nit.
Al vent llançaven les caramelles
Cançons alegres entre el brogit.
Quan el meu nòvio, que era el solista
De l’aliança del poble nou,
Sa veu lluïa sa veu d’artista
Estava el barri ple com un ou
I jo escoltava des del balcó,
Les dolces notes d’eixa cançó:
Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
D’amor ardent, el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l’estimació que a mi em domina
Ja ho comprendras quan estaràs soleta amb mi, soleta amb mi.
Quan acabaren les caramelles
Va haver-hi un xàfec d’aplaudiments
I les guarnides i altes cistelles
Quedaren plenes en pocs moments.
Vaig dar d’ous frescos dotzena i mitja
I un be i un ànec, al meu xicot, mentre li deia plena de “ditxa”:
Veus si t’estimo rei del meu cor?.
Petons anava tirant-li jo
I ell em cantavba amb molta il·lusió:
Per tu, tan sols per tu, xamosa nina...
El segon dia de pasqua anaren
A badalona a menjar-se el be
I, en tornar al vespre, tots ells passaren
Formats com sogres pel meu carrer.
Amb grans forquilles a molts se’ls veia,
El meu tocava l’acordió
I fent-me, el murri, l’ullet em deia:
Tot el que vulguis et toco jo
I així cantava molt dolçament
Fent filigranes amb l’instrument:
Per tu, tan sols pert tu, xamosa nina...
