LA GUITARRA


Me la van regalar quan em voltaven                      lam, rem
somnis dels meus setze anys, encara adolescents           Sol, Do, Mi
entre les meves mans que tremolaven                  lam, rem
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.                    Mi, lam

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home,
ella es va anar espatllant al meu costat,
ara que jo la veig bruta i trencada
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer, els amics arriben,                                 rem,  Do
quan els amics se'n van,                                  rem,  Do
sols queda una guitarra                                   rem, lam
per fer d'acompanyant.                                    Mi, lam
Ara l'amor arriba,                                            rem,  Do

quan l'amor se'n va,                                        rem,  Do
sols queda una guitarra                                  rem, lam

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.

 (Joan Manel Serrat)