Mireu que estic sol, Do, Sol
acabo de deixar els amics, lam
els nois, les noies m'han dit adéu Fa
fins demà. Sol
Miro cap el cel,
i les estrelles no m'estimen
i a dins les cases, la gent es posa a taula.
Després xerraran
d'aquestes coses tan banals
com són la "tele", el treball,
bé el cinema, o bé el futbol. Sol, Sol7
Ells es fumaran el seu "cigarro"
i quan no els sentin les dones,
explicaran un "xiste" verd.
Però mai no recordaran, Mi, lam
el noi que és mort a la guerra, Mi, lam
a l'absurda guerra, Mi
a qualsevol guerra, lam
que els homes s'inventen Fa
perquè hi morin els nois. Sol7
Jo no vull anar a casa, aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns,
ara que estic plorant.
Val més que creguin
que, com sempre, estic cantant
i es riguin dels meus cabells llargs
i diguin que sóc un ximplet.
I quan parlin algun dia de mi,
diran que sóc l'extravagant
que no té res a dins del cap.
Val més que no els traiem l'encant
i que la gent del meu carrer
es creguin que sóc un "yé-yé".
Perquè no veuen que estic trist,
perquè ells no se n'adonen,
que el món no és tant bonic
n'hi ha que passen gana,
n'hi ha molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol
