Sovint amic, massa sovint, Re,fa#m
palpo l’angoixa dins del pit, Re7,Sol
moments obscurs de llarga nit solm,Re
solquen el dur camí que hem escollit. Mi7,La
Potser amb el crit, potser amb el cant, Re,fa#m
obrirem pas, farem un cant, Re7,Sol
que vibrarà i es farà gran solm,Re
com el dia que neix a cada instant. Mi7,La
I el nostre esforç esperançat, Re,fa#m
lluita fidel, Re7,Sol
serà com l’arbre que és valent, solm,Re
a cops de pluja, a cops de vent. Mi7,La,Re
Cada dia és un nou pas, La,Re
cada nit un nou repòs, La,Re
cada gota de rosada, Do,Sol
nova frescor. La
Sovint, amic, massa sovint, Re,fa#m
sento que som poble oprimit Re7,Sol
que ha begut dolços vins d’oblit solm,Re
i al compàs de la por es va destruint Mi7,La
Potser amb el crit, potser amb les mans...
